dimarts, 12 d’octubre del 2010

Koyaanisqatsi


Koyaanisqatsi, també coneguda com "Koyanisqatsi: Life Out of Balance", és la primera part de la trilogia de pel.lícules anomenades Qatsi del director Godfrey Reggio. Es tracta d'un documental en el que es mostren imatges de gran impacte emocional sobre l'efecte destructiu del món modern en el medi ambient. Aquestes imatges van acompanyades per la música minimalista del genial Philip Glass. El nom de la pel·lícula significa "Vida fora de l'equilibri" en el dialecte dels Hopi, antiga tribu americana.

Vaig veure aquesta pel·lícula ara ja fa molts anys a l'antic Cinema Maldà, a finals dels anys 80.  Quan encara no es parlava del canvi climàtic, ni dels mòbils, ni de les companyies de vols barats, ni de la bombolla immobiliària, ni de les pateres, ni del "chapapote", ni de la ferralla espacial, ni del deteriorament de la capa d'ozó, ni de Tele 5, ni de Intereconomía,...

Aleshores, jo era tan innocent! Jo aleshores pensava que tot allò s'arreglaria! No solament no s'ha arreglat. Sembla ser que fins i tot ha empitjorat.




6 comentaris:

joan ha dit...

molt bó, com sempre!, aixó sí.... m'ha fet memòria dels meus viatges per terres americanes, tot cercant els parks nacionals, espais plens de solitut, tranquilitat i vistes gratificants, ensucrades per mùsics com Carlos Nakai........ vaig fer "fragmentos de mis estancias por tierras americanas", i vaig visitar espais de tot tipus, desintoxicats de contaminació

Juli i Neus ha dit...

Recordo haver vist aquesta pel·licula amb tu al Malda, com dius impactant, pot ser que no fos tant innocent i per aixo m'esperava encara coses pitjors. Que savis que eran els hopi. La banda sonora de Philip Glass com quasi sempre hipnotica, fa que et submergeixis de ple en les imatges i aflorin les emocions.

Deulofeu ha dit...

No n'havia a sentit mai a parlar d'aquesta peli. Però al veure algunes imatges m'ha vingut al cap que potser si que havia vist algun tros.

M'han vingut ganes de veure-la sencera. Es pot trobar en DVD o encara millor en Blue Ray o com es digui?

Anònim ha dit...

Intereconomía! Ja, ja... Si jo tampoc em podia arribar a imaginar que algun dia existiria una cadena de frikis com aquesta.
Puc entendre que hi hagi gent que sigui de dretes, fins i tot de dreta espanyolista...Però la cadena aquesta es com una mena de degeneració humana sense límits. Els presentadors que apareixen són lletjos i deformes. Però el que és pitjor és la deformitat del seus pensaments. Quan surten el Vidal Quadras, el Boadella i el Losantos aleshores vomitaria a sobre del televisor.
No m'enrotllo més. Ja sé que un dia em vas dir que no volies que en el teu blog es parlés de política i t'ho respecto.
En tot cas tornant al tema del post és clar que el PLaneta Terra ha degenerat molt i la raça humana també! Ja, ja...

Aleix

Ricard ha dit...

Joan! Gràcies pel teu constant entusiasme i per ser com ets.

Juli! Gràcies per donar senyals de vida. Avui a la nit t'escoltaré a través d'internet. Tinc ganes de tornar a sentir la teva veu i també la del John Lennon.

Deulofeu! Gràcies pel teu interès. Desconec si aquesta pel.lícula es pot trobar en DVD. No m'estranyaria gens que estigués editat el pack de tres pel.lícules luxosament empaquetades i preparades per a ser distribuïdes en massa al llarg d'alguna Campanya Nadalenca. El consumisme té aquestes contradiccions!

Aleix! Pots parlar del que vulguis però no vomitis a sobre nostre! Només faltaria. Jo, però, insistiré en intentar veure la realitat a través d'uns ulls matemàtics. Ja hi ha molts blocs de política i molt pocs de matemàtiques o de fotografia matemàtica.

joan ha dit...

hi ha pocs blogs de literatura matemàtica, amb il·lustracions que puguin representar des de les fraccions fins a ecuacions exponencials, passant per derivar objectes per després integrar-los en un conjunt armonic...... no puc deixar de injecctar-me la meva dosi de paisatges matemàtics!!!!, aixó dons ... gràcies a tú.... fins i tot el Walls ha deixat un petit anònim