dissabte, 2 d’octubre del 2010

90 + 90 = 180 kg de sofre

Malauradament aquest món continua essent injust i cruel per a milions d´éssers humans. Sempre ha estat així, continua sent així i probablement, per desgràcia, continuarà essent així. El nostre magnífic sistema capitalista permet que encara hi hagi situacions com les dels pobres transportadors de sofre que hi ha en el volcà Iljen situat a l'illa de Java. És clar que quan no existia el sistema capitalista també hi havia aquest tipus de problemes. De fet a l'època medieval les condicions de vida de la majoria de mortals, a no ser que fossis un rei, un noble o un eclesiàstic, podien arribar a ser igual o pitjors que les dels transportadors de sofre de l'Iljen. Clar que posats a triar, sempre preferiria passar-me divuit hores al dia llaurant un camp que no pas haver de baixar a la caldera d'un volcà i recollir setanta, vuitanta o fins i tot noranta kilograms de càrrega mineral.
La feina d'aquests treballadors consisteix en fer dos viatges diaris fins a la mateixa caldera del volcà i extreure i transportar fins a 180 kg de sofre a les seves espatlles durant uns quants km. Aquests pobres desgraciats han de baixar a la caldera sense cap mena de protecció respiratòria, amb l'excepció d'un drap que es posen com poden a l'entrada de les vies respiratòries. Un drap que no és suficient per a impedir que estiguin respirant durant moltes hores al dia diferents òxids de sofre, amb el perill que això comporta per a la seva salut.

La majoria d'aquests treballadors amb prou feines arriben a viure uns 50 anys després d'una vida sacrificada i inhumana. Molts d'ells moren de malalties respiratòries, altres han de deixar la feina amb la columna vertebral destrossada per l'excés de pes que han de transportar cada dia.

Ni el govern d'Indonèsia, ni les empreses del primer món que compren aquest sofre (indústries químiques i farmacèutiques), ni cap organisme internacional, ni cap ONG sembla fer res per intentar trobar una solució a aquest greu problema. Una vegada més el capitalisme salvatge ha triomfat. Les indústries del primer món necessiten el sofre per fabricar àcid sulfúric i altres compostos, que a la vegada es necessiten per obtenir pesticides, conservants i medicaments. La solució, una vegada més, la tenim en els països del tercer món, on la matèria primera es continua extraient en condicions inhumanes i pagant sous miserables.

Vaig estar parlant amb un dels encarregats del dipòsit de sofre i em va explicar que era inútil proporcionar als treballadors màscares de gas perquè amb les condicions sota les que es treballava aquestes es deteriorarien en pocs dies. La mecanització de l'extracció de sofre també era pràcticament inviable ja que les condicions d'accés a la caldera del volcà no ho permetien. Volcà que, per altra banda, continua estant actiu i que per tant en qualsevol moment pot tornar a entrar en erupció.

De sobte un jove treballador es va aturar davant meu i es va dirigir cap a mi, mentre carregava l'enorme massa de sofre a les seves espatlles:
- Hello, Sir. Can you give me a cigarrette?
- Do you speak english?
- Yes. A little bit.
- Sorry, but I don't smoke. But how can you smoke while you are carrying that heavy load?
- Don't worry my friend. I'm used to smoking while I'm working.
- Working? Your job is horrible!
- This is my job. I can't complain! I have two wives and four children. We have to eat everyday!
- Anyway, you shouldn't smoke while you are working with the sulfur.
- Yes sir! Are you a doctor? Ha, ha...
- No! I'm teacher. A teacher of maths.
- It's a good job. How much money do you earn in your country?

No em vaig atrevir a dir-li el que jo guanyava perquè vaig pensar que aquell home trobaria immoral el que jo guanyava si ho comparava amb els seu sou. Potser tan immoral com quan nosaltres comparem els nostres modestos sous amb els d'algunes estrelles del futbol. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es una verguenza que todavía existan este tipo de situaciones en pleno siglo XXI. Yo también he estado en el Ijen y se me hacía un nudo en la garganta a cuando veía a esos cientos de trabajadores cargando con el azufre. Una pena! Por supuesto que se cometen miles de injustícias en todo el mundo, minas en África, plantaciones de café en sudamérica, etc. La humanidad no tiene remedio. Antes existían los esclavos. Hoy en día no hace falta encadenarlos ni atarlos, pero en el fondo no dejan de ser unos esclavos. Al fin y al cabo hacen trabajos inhumanos por cuatro perras.
Y en parte, gracias a todas estas injusticias, nosotros podemos vivir cómodamente en nuestro mundo occidental. Porque claro, el dia que esos trabajadores puedan tener un sueldo digno y unas condiciones laborales mínimas, el precio del azufre va a tener que incrementarse y de rebote también aumentará el precio de sus derivados. Entonces las industrias químicas del primer mundo deberan aumentar el precio de sus productos, medicamentos, etc con lo cual tendremos un poquito mas de inflación en nuestras economías. Entonces los ciudadanos se quejaran de pérdida de poder adquisitivo, de que la ecnomía no va bien, de que somos unos desgraciados mileuristas,...yo siempre he pensado que el sistema capitalista es perverso, sin embargo tampoco creo en el comunismo. No se cual es la situación ideal, ni cual podría ser la solución a todos estos problemas que hay en nuestro planeta.

Saludos.

Anònim ha dit...

Ahir a la nit vaig tornar a veure "los lunes al sol", un drama que torna a estar vigent ara...., el cas contrari l'heu explicat amb correcció i exactitut......, crec que no haig d'afegir res més, potser un petit comentari, donat que trobo que els capitals es magnetitzen cada cop més...... qué vol dir aixó?....... el capital atrau al capital, i les grans fortunes cada dia tenen més, dinstre d'uns anys hauran aparegut nous propietaris de capital... "les grans companyies multinacionals", despersonalitzades, impersonals, amb la sang freda inalterable de permetre situacions com aquestes, o pitjor, enderrocar governs, o financiar guerrilles....... és aquest el camí correcte?...., ara m'agradaria tancar els ulls i escoltar una música suau i relaxant, per exemple "Mna na h-eireann" (the girl from Ireland)

Deulofeu ha dit...

El vídeo aquest és acollonant. La veritat és que hem d'admetre que som uns privilegiats fins i tot malgrat la crisi que estem patint.