divendres, 26 de març del 2010

Simetria

No sé que hi faig en aquesta exhuberant illa selvàtica. Des que l'avió es va estavellar he perdut qualsevol mena de contacte amb la civilització. Que bé! Ja no hauré de tornar a treballar en aquella avorrida oficina, ni hauré d'aguantar mai més aquell imbècil del meu "jefe", ni hauré de tornar a fer aquells odiosos fulls de càlcul amb la comptabilitat annual, ni hauré de matinar mai més per agafar aquell maleït tren de rodalies que mai arribava  a l'hora.
 
Aquí no hi ha molts paisatges matemàtics però, per sort, s'han salvat uns quants llibres de geometria,...espero que els mosquits de la malària no m'emprenyin gaire mentre em concentro en aquests bonics teoremes matemàtics. Ara tinc tot el temps del món per desxifrar-los!

Miro cap a l'infinit però només sóc capaç de veure l'estranya simetria dels meus peus.