Avui ja fa una setmana que malauradament vostè ens va deixar. Durant aquests dies no he pogut evitar pensar en la seva teoria fractal i fins i tot he recuperat antics llibres de topologia on m'he trobat amb vells coneguts com ara la corba de Koch, el triangle i el tetraedre de Sierpinski, el conjunt de Cantor, l'esponja de Menger o la corba de Hilbert. Tots aquests conjunts geomètrics ja havien estat concebuts en la ment d'altres matemàtics molt abans que vostè donés a conèixer la seva teoria fractal de la natura, però això no li resta gens ni mica de mèrit a la seva genial creativitat. De fet, si no hagués estat per vostè, probablement totes aquestes construccions geomètriques o topològiques haguessin caigut ràpidament en l'oblit o no haguessin deixat se ser una mera curiositat matemàtica sense cap mena d'interès o d'utilitat pràctica.
Així que moltes gràcies per haver dedicat la seva vida a crear, investigar i divulgar aquesta meravellosa teoria matemàtica i per fer-nos veure que, efectivament, el món és ple de paisatges fractals i matemàtics.
"Durant una gran part de la meva vida vaig pensar que no hi havia cap lloc en el món a on les coses que jo volia investigar poguessin interessar a algú".
"Durant la major part de la meva vida, una de les persones més astorades i sorpreses pel meu propi treball he estat jo mateix".
"Les boires no són esferes, les muntanyes no són cons, les costes no són circulars i les escorces dels arbres no són suaus, així com els llamps no viatgen en línia recta".
Totes aquestes frases són de Benoit Mandelbrot, que va morir el passat 14 d'octubre. Que equivocat que estava amb la primera, quanta raó que tenia amb el que va dir en la segona i que encertat que va estar en la tercera. I en general en tota la seva vida com a matemàtic i investigador. Descansi en pau, Sr. Mandelbrot.
Avui és el Blog Action Day. Com ja deveu saber tots els creadors de blogs del món s'uneixen per publicar un post sobre el mateix tema. Cada 15 d'octubre hi ha un nou tema proposat i aquest any toca parlar de l'aigua.
Només quatre dades numèriques per a reflexionar:
- el 97,5 % de l'aigua que hi ha al Planeta Terra és aigua salada.
- 1/6 part de la població mundial no té accés a l'aigua potable.
- cada minut quatre persones moren en el món degut a alguna malaltia causada per aigües contaminades.
- als Estats Units el consum d'aigua diari per habitant és de 105,7 galons (1 galó=4,546 litres)
- a Europa el consum mitja d'aigua diari per habitant és de 52,8 galons.
- a països del tercer món aquesta mitjana se situa en els 1,3 galons.
- el consum d'aigua contaminada causa 5.000.000 de morts a l'any.
Taula de consum aproximat per persona i dia:
Rentar la roba
60-100 litres
Netejar la casa
15-40 litres
Rentar els plats a màquina
18-50 litres
Rentar els plats a ma
100 litres
Cuinar
6-8 litres
Dutxar-se
35-70 litres
Banyar-se
200 litres
Rentar-se les dents
30 litres
Rentar-se les dents (tancant l'aixeta)
1,5 litres
Rentar-se les mans
1,5 litres
Afaitar-se
40-75 litres
Afaitar-se (tancant l'aixeta)
3 litres
Afaitar-se amb màquina elèctrica (*)
0 litres
Descarregar la cisterna del WC
10-15 litres
Mitja descàrrega de la cisterna
6 litres
Regar un jardí petit
75 litres
Reg de plantes domèstiques
15 litres
Beure
1,5 litres
(*) El fet d'afaitar-se amb màquina elèctrica és clar que implica un estalvi d'aigua considerable, però per altra banda suposa un consum, encara que petit, d'energia elèctrica. Caldria preguntar als ecologistes més puristes què és més perjudicial pel Planeta Terra: una petita despesa d'aigua de 3 litres o el fet d'haver de generar uns "poquets" kwh d'energia elèctrica que probablement seran generats en una central nuclear. No oblidem que les centrals nuclears també utilitzen una gran quantitat d'aigua que utilitzen com a refrigerant.
Bromes a part, us animo a intentar fer un ús més responsable de l'aigua que malgastem cada dia. A vegades ,fins i tot, sense ser-ne gaire conscients!
Koyaanisqatsi, també coneguda com "Koyanisqatsi: Life Out of Balance", és la primera part de la trilogia de pel.lícules anomenades Qatsi del director Godfrey Reggio. Es tracta d'un documental en el que es mostren imatges de gran impacte emocional sobre l'efecte destructiu del món modern en el medi ambient. Aquestes imatges van acompanyades per la música minimalista del genial Philip Glass. El nom de la pel·lícula significa "Vida fora de l'equilibri" en el dialecte dels Hopi, antiga tribu americana.
Vaig veure aquesta pel·lícula ara ja fa molts anys a l'antic Cinema Maldà, a finals dels anys 80. Quan encara no es parlava del canvi climàtic, ni dels mòbils, ni de les companyies de vols barats, ni de la bombolla immobiliària, ni de les pateres, ni del "chapapote", ni de la ferralla espacial, ni del deteriorament de la capa d'ozó, ni de Tele 5, ni de Intereconomía,...
Aleshores, jo era tan innocent! Jo aleshores pensava que tot allò s'arreglaria! No solament no s'ha arreglat. Sembla ser que fins i tot ha empitjorat.
Un bon dia vaig començar aquest bloc de manera experimental. Només tenia la intenció de comprovar si realment fer un bloc era una cosa senzilla de fer tal i com m'havia assegurat un bon amic de Montcada i Reixac. De seguida vaig pensar en fer un petit projecte sobre fotografia matemàtica amb alguns dels meus alumnes de l'institut on treballo. Vaig pensar que potser estaria bé motivar alguns dels alumnes que malgrat no eren entusiastes de les mates si que potser tenien certes inclinacions artístiques. Aquell projecte però, va quedar oblidat.
El que va passar a continuació és que aquell bloc experimental va continuar creixent M'agradava de tan en tant i sense cap obligació, anar-hi penjant alguna foto de les moltes que tenia guardades a l'ordinador.
Però a mesura que vaig començar a penjar algunes de les meves fotos, vaig adonar-me que potser estaria bé explicar alguna cosa sobre aquelles fotos que per a mi eren tan personals. Així que també em vaig decidir a escriure algun relat, algun conte o alguna anècdota que il·lustrés aquelles imatges i que estimulés la imaginació d'aquella persona que ho llegís. Crec que darrerament m'he allunyat una mica del que hauria de ser estrictament un bloc de fotografia matemàtica. Així que avui he decidit penjar una veritable foto matemàtica! Un autèntic paisatge matemàtic!
Com ja vaig dir una vegada, no cal anar a l'altra punta del món per trobar nous paisatges matemàtics. De fet ni tan sols cal allunyar-se de Barcelona. Només cal portar la càmera a sobre i perdre's per aquesta meravellosa ciutat mediterrània. A veure si endevineu a quin lloc de Barcelona vaig fer la foto d'aquesta enorme cúpula de vitralls! Premi per a qui ho endevini! Premi matemàtic, és clar!
Malauradament aquest món continua essent injust i cruel per a milions d´éssers humans. Sempre ha estat així, continua sent així i probablement, per desgràcia, continuarà essent així. El nostre magnífic sistema capitalista permet que encara hi hagi situacions com les dels pobres transportadors de sofre que hi ha en el volcà Iljen situat a l'illa de Java. És clar que quan no existia el sistema capitalista també hi havia aquest tipus de problemes. De fet a l'època medieval les condicions de vida de la majoria de mortals, a no ser que fossis un rei, un noble o un eclesiàstic, podien arribar a ser igual o pitjors que les dels transportadors de sofre de l'Iljen. Clar que posats a triar, sempre preferiria passar-me divuit hores al dia llaurant un camp que no pas haver de baixar a la caldera d'un volcà i recollir setanta, vuitanta o fins i tot noranta kilograms de càrrega mineral.
La feina d'aquests treballadors consisteix en fer dos viatges diaris fins a la mateixa caldera del volcà i extreure i transportar fins a 180 kg de sofre a les seves espatlles durant uns quants km. Aquests pobres desgraciats han de baixar a la caldera sense cap mena de protecció respiratòria, amb l'excepció d'un drap que es posen com poden a l'entrada de les vies respiratòries. Un drap que no és suficient per a impedir que estiguin respirant durant moltes hores al dia diferents òxids de sofre, amb el perill que això comporta per a la seva salut.
La majoria d'aquests treballadors amb prou feines arriben a viure uns 50 anys després d'una vida sacrificada i inhumana. Molts d'ells moren de malalties respiratòries, altres han de deixar la feina amb la columna vertebral destrossada per l'excés de pes que han de transportar cada dia.
Ni el govern d'Indonèsia, ni les empreses del primer món que compren aquest sofre (indústries químiques i farmacèutiques), ni cap organisme internacional, ni cap ONG sembla fer res per intentar trobar una solució a aquest greu problema. Una vegada més el capitalisme salvatge ha triomfat. Les indústries del primer món necessiten el sofre per fabricar àcid sulfúric i altres compostos, que a la vegada es necessiten per obtenir pesticides, conservants i medicaments. La solució, una vegada més, la tenim en els països del tercer món, on la matèria primera es continua extraient en condicions inhumanes i pagant sous miserables.
Vaig estar parlant amb un dels encarregats del dipòsit de sofre i em va explicar que era inútil proporcionar als treballadors màscares de gas perquè amb les condicions sota les que es treballava aquestes es deteriorarien en pocs dies. La mecanització de l'extracció de sofre també era pràcticament inviable ja que les condicions d'accés a la caldera del volcà no ho permetien. Volcà que, per altra banda, continua estant actiu i que per tant en qualsevol moment pot tornar a entrar en erupció.
De sobte un jove treballador es va aturar davant meu i es va dirigir cap a mi, mentre carregava l'enorme massa de sofre a les seves espatlles:
- Hello, Sir. Can you give me a cigarrette?
- Do you speak english?
- Yes. A little bit.
- Sorry, but I don't smoke. But how can you smoke while you are carrying that heavy load?
- Don't worry my friend. I'm used to smoking while I'm working.
- Working? Your job is horrible!
- This is my job. I can't complain! I have two wives and four children. We have to eat everyday!
- Anyway, you shouldn't smoke while you are working with the sulfur.
- Yes sir! Are you a doctor? Ha, ha...
- No! I'm teacher. A teacher of maths.
- It's a good job. How much money do you earn in your country?
No em vaig atrevir a dir-li el que jo guanyava perquè vaig pensar que aquell home trobaria immoral el que jo guanyava si ho comparava amb els seu sou. Potser tan immoral com quan nosaltres comparem els nostres modestos sous amb els d'algunes estrelles del futbol.
