dilluns, 28 de desembre del 2009

L'arc



En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle. Si el segment d'arc ocupa un cercle màxim o una el.lipse màxima, es considera un segment d'arc màxim.

En l'àmbit de l'arquitectura un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció. La seva utilitat principal és la de salvar llums relativament elevades amb peces petites (anomenades dovelles, que solen ser de pedra, ceràmica o de formigó prefabricat) o amb materials que no resisteixen la tracció, com el formigó en massa.

Un arc natural, pont natural o pont de roca és una formació geològica en forma d'arc o pont de roca causada per l'erosió. Aquestes estructures es formen quan les zones menys resistents de les roques, les fissures, són erosionades profundament, i arriben a travessar la roca. Aquest tipus d'acció erosiva s'anomena corrasió.

Al llarg dels meus viatges i excursions sempre he buscat aquests arcs naturals allà on fos que poguessin ser trobats, observats i travessats. Després d'uns quants anys de recerca metòdica i persistent n'he trobat 16, i encara els continuo buscant allà on sigui que es puguin trobar.

De tots els arcs que he trobat al llarg de la meva vida n'hi ha un de molt especial. La història que em va portar fins aquest arc espero explicar-la algun dia de l'any 2010. De moment us deixo amb la fotografia que vaig fer un dia d'hivern austral en un paratge remot i inhòspit a Namibia en un preciós planeta del sistema solar anomenat Terra. Una imatge val més que mil paraules! I aquesta, almenys per a mi, és una de les més boniques imatges que la meva càmera ha pogut captar al llarg de tots aquests anys.

És una imatge amb la que m'agradaria acomiadar aquest any 2009. Durant unes setmanes aquest blog estarà inactiu. Me'n vaig a la recerca de nous arcs. Naturals i artificials. A la recerca de nous paisatges matemàtics.

Bones festes i bon any 2010!!!

Fins aviat.

dijous, 17 de desembre del 2009

Reflexes






Semblo ser l'únic interessat en aquests reflexes marítims tan bonics que es poden veure sota el darrer sol de la tarda al port de Weymouth. Centenars de hooligans i turistes semblen estar interessats només en les seves cerveses i en un partit de futbol que estan retransmetent en tots els pubs.

Penso que encara ningú ha estat capaç d'escriure una equació matemàtica que descrigui el comportament capritxós d'aquest calidoscopi de colors sobre la superficie de l'aigua. Una superficie que es va ondulant de forma més o menys periòdica i aleatòria, mentre els darrers raigs de llum de la tarda incideixen amb un angle cada vegada més petit, tot produint una explosió màgica de colors i formes abstractes sorprenents.

La bellesa, de vegades, es troba amagada en el més petit i sorprenent racó de l'Univers, només cal obrir els ulls i saber-la trobar. Cada dia milers de nous paisatges matemàtics ens envolten.