dimarts, 13 de maig del 2008

Ortoedre atrapat per un arc parabòlic



Avui me n'he enrecordat d'aquells dies en que vaig estar vagant sense cap rumb per la ciutat de Paris. Aleshores jo duia una càmera analògica amb un rodet en blanc i negre per intentar evocar l'esperit dels grans pioners francesos de la fotografia: Henry Cartier-Bresson, Doisneau, Brassaï (aquest no era francès, però també va documentar prou el París nocturn de l'època)... però sobretot volia trobar aquells raconets que ara ja feia gairebé un segle Eugene Atget havia fotografiat. Atget sempre havia defugit la modernitat, els avenços tecnològics, el nou París de ferro i acer que a principis del segle XX sorgia per deixar enrere definitivament el Paris dels carrerons estrets, dels antiquaris, dels parcs abandonats, de les portes rovellades, de les finestres amb vidres trencats i teranyines, de les llambordes desgastades per l'inexorable i contundent pas del temps. Diu la llegenda que dels més de 4.000 negatius que Atget va realitzar al llarg de la seva vida en cap d'ells hi apareixia el monument més emblemàtic de la ciutat de París i que en aquells moments era una de les grans novetats i atraccions de l' aleshores capital cultural d'Europa i del món: la torre Eiffel.
Aquella tarda mentre anava pensant en Atget, em vaig anar allunyant del Paris cèntric fins que vaig arribar a La Defense, un barri modern de les afores on Atget no hi hagués posat els peus per a res del món!
Vaig haver de guardar la càmera analògica i treure una petita càmera digital que portava a sobre per poder fer alguna foto en color de tots aquells paisatges matemàtics i futuristes.
Aquell dia vaig pensar que el món estava ple de paisatges geomètrics i que només calia descobrir-los. Vaig pensar en el joc de paraules: "paisatges matemàtics" i és així com va sorgir la idea de fer un petit blog per guardar tots aquells paisatges matemàtics que des d'aleshores em dedicaria a digitalitzar.
Aquí teniu un enorme paral.lelepíped ple d'oficines i de "yupis" i executius del segle XXI, atrapat per un arc parabòlic d'intens color vermell sota un cel blau elèctric. Si Atget aixequés el cap!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Creia que nadie conocía a Atget!!!
Y resulta que un matemático como tú lo conoce. Estoy realmente sorpendido.
Un saludo!

C.C.

Anònim ha dit...

Atget!
Atget!
Atget!