És la fi del (meu) món!
Tots els rellotges de Sol a Porrera s'han aturat.
Un mar de boires negres omplen l'horitzó.
Però algun dia el gran astre tornarà per marcar inexorable i lentament,
instant rere instant,
el pas del temps en aquests murs desgastats i centenaris
d'aquest petit gran poble mil·lenari.
2 comentaris:
Un cop més m'haig de treure el barret, fa temps que "barruntem" sobre els origens del rellotge solar que tenim a Can Pons, rellotge que va ser un regal de l'ajuntament de M i R, on tenim l'escud de la tenència de les claus de Sant Pere de Reixac.... rellotge que encaixaria perfectament amb el teu recull fotogràfic, per cert, a Porrera, la Mia porta el restaurant del Celler Cooperatiu, abans tenia un restaurant a Bcn (Plats).... i et puc dir que de la mà de la mia menjareu molt bé!....
el darrer diumenge vaig anar amb la mare a Porrera, un cop allà vaig veure alguns dels rellotges que vas fotografiar..... i em vig adonar que el rellotge del edifici del restaurant de la cooperativa (queda just a la dreta del Vall-Llach), molt aprop del pont, no té agulla, no vull ni pensar si va ser un accident, o de si el va provocar!...., però el perfum dels plats cuinats per la Mia (Rosa Maria) eren molt seductors!...., i no parlem dels vins..... "cims de porrera", "solanes", "vall-llach", "espill" ........
Publica un comentari a l'entrada