diumenge, 15 d’agost del 2010

A les pujades s'ha d'apretar!

La Teresa s'ha quedat dormint al camp base situat a 2.800 metres. Els dos dies anteriors han estat molt durs i haig de reconèixer que ja no tinc 20 anys com quan pujava amb el CAIR a Coma de Vaca. De totes formes he tingut la suficient forca de voluntat per aixecar-me a les 3 de la matinada i començar a caminar cap amunt amb totes les meves forces. Era negra nit i els estels m'han acompanyat al llarg de tot el camí, fins i tot he pogut contemplar la meva constel·lació preferida: Orion. Desconeixia que es pogués contemplar des d' aquestes latituds. Mentre pujava he tingut temps de pensar en moltes coses. Me n'he enrecordat de vells amics i d'antigues travesses pels meus estimats Pirineus. Per un moment m'ha semblat estar seguint al meu gran amic Jordi Vilella. Reconec que he estat a punt d'abandonar i deixar-me vèncer pel cansament.
Però he pogut sentir com un altre antic company de travessa, el Joan, m'animava i em deia:

- A les pujades es quan has d'apretar fort! No ho oblidis! Anim Ricard!

Aquestes paraules em van arribar a marcar. Sempre m'ho deia, quan el cansament s'apoderava de mi i de sobte trobàvem una nova pujada. 

Després de quatre hores interminables he pogut veure el final del camí i just quan quedaven nomes 50 metres per arribar al cim del volcà Rinjani ha començat a sortir el sol. No he pogut evitar emocionar-me i algunes llàgrimes s'han barrejat amb la meva suor. Per fi he fet el cim!!!  3.726 metres sobre el nivell del mar.

Joan! Tu sempre tenies raó: A les pujades no cal defallir, ni tan sols afluixar. A les pujades cal apretar i mirar sempre endavant! Gracies pels teus savis consells que un no oblida mai. 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey tio!
Aquest Joan es un penjat! A les pujades el que cal fer es afluixar una miketa! No sigui que tagafi un yuyu i et kedis fet pols.

Felicitats per fer el cim!!!

Tinc entes que aquest es un dels trekkings mes bonics que es poden fer a Indonesia. Es el volca mes alt d'Indonesia, pero no la muntanya mes alta. Aquesta es troba a Irian Jaya i fa uns 5.000 metres. Aixo ja son palabras mayores!

Una abracada!

Kim

joan ha dit...

Un cop més ens deixes sense paraules...... tornant al text anterior..... aquestes imatges valen més que mil paraules...., com sempre, ens hem quedat enamorats del moment, de les sensacions, i sobretot del que ens pots transmetre amb un petit escrit. M'he enrecordat de quan seguia la teva emprenta andina, i vaig fer el Licankabur, vaig sentir una pau espiritual que omplia el cansament produït per la pujada ...... que com he dit sempre, és on s'ha d'apretar!.., un company pot marxar a la baixada, però ho farà perque el deixes marxar, però si un company et deixa a la pujada és perque no pots....... aixó vol dir que has triat un repte superior a les teves posibilitats.... estic molt content per la teva actitut devant de les adversitats..... puja i continua ensenyant-nos els teus camins farcits de imatges ....

joan ha dit...

ah kim...., per si de cas alguna vegada anem pel pirineu.... si us plau no et quedis a la pujada.... potser et pots perdre!!!!!!

XAVI-E ha dit...

El mateix dia també em llevava a les 3:00 del matí. El meu destí era un altre. Havia d'atrevessar tota la ciutat de "el Cairo" per ser a l'aeroport a les 5:00. Malgrat l'hora, el trànsit d'aquesta megaciutat no s'atura mai, i el caos circulatori i el soroll de botzines i la vida nocturna continuen sense parar. No he vist Orion, ni Andròmeda, la contaminació no deixa veure res. Les llums taronges de tota la ciutat només es veuen alterades de tant en tant per un minaret iluminat de verd, el color de l'Islam. El vol surt amb retard, un parell d'hores. De matinada m'he prés un Antinal, la versió egipcia del Fortasec, però potser m'haig de prendre un altre abans d'aixecar el vol. Aquesta "maldició del faraó" m'acompanya des de que fa uns dies vaig entrar al temple d'Abu Simbel i potser vaig alterar la pau de Ramses II. Mentres em cordo el cinturó de seguretat penso que no ho sabré mai. Però ara que l'avió s'enlaira, recordo la frase de l'amic Joan, malgrat haver-me prés un segon Fortasec, ara, a la pujada s'ha d'apretar!!

Anònim ha dit...

Ei Xavi.... es pot apretar de moltes maneres!!!!!

Anònim ha dit...

Flipant! I extenuant! No m'hi veuràs mai a mi sobre d'un volcà i encara menys a l'altra punta del mon!

Victor