dimarts, 15 de setembre del 2009

El Nombre d'Or



Apreciat Doctor Kanazawa:

Des que en alguna de les seves classe de Matemàtiques vaig sentir a parlar de la proporció àuria em vaig sentir força atret per aquest tema. Fins i tot, en el seu llibre de text hi havia alguna pàgina dedicada a aquesta misteriosa proporció així com el famós Número d’Or. En el seu magnífic llibre, vostè afirmava que fins i tot alguns monuments de l’antiguitat havien estat dissenyats tenint en compte aquesta proporció.

Alguns exemples sorprenents que he pogut trobar en diferents pàgines d’Internet o fins i tot en llibres d’autors aparentment prou seriosos i d’un cert nivell m'han estimulat encara més l’interès per aquest tema. Alguns d’aquests exemples que relacionen la proporció àuria amb monuments o obres artístiques del passat són:
-gran piràmide de Keops (Antic Egipte)
-temple del Partenón (Grècia clàssica)
-escultura de marbre d’Apollo de Belvedere (art romà)
-alguns pintors de l’època Medieval (Giotto, Duccio...)
-algunes obres de Leonardo Da Vinci (per exemple La Gioconda)
-alguns pintors contemporanis (Seurat, Dalí)
-alguns edificis de grans arquitectes contemporanis (Le Corbusier)

També he trobat, encara que en una proporció molt més petita, alguns autors que discrepen de forma molt clara sobre aquesta “suposada” relació que s’ha atorgat a la proporció àuria en tots aquests monuments o obres d’art.

D’altra banda també he pogut trobar molts documents i llibres que suggereixen o defensen, de la mateixa manera, una relació molt íntima entre el Nombre d’Or i alguns fenòmens de la natura com ara el creixement d’alguns moluscs i plantes, així com la disposició de les galàxies a l’Univers, o fins i tot la disposició geomètrica de les molècules de l’ADN en l’espai.

Igualment alguns autors, encara que molt pocs, han donat arguments per intentar demostrar que hi ha moltes suposicions sense arguments prou sòlids per tal de poder concloure aquestes relacions tan sorprenents.

La pregunta que m'he acabat fent és la següent: Realment és tant important el Número Auri com alguns autors i milers de pàgines a Internet defensen? Realment forma part aquesta proporció de la naturalesa essencial de la natura i de l’art? O pel contrari, no s’haurà mitificat massa la proporció àuria des que el matemàtic Euclides la descrivís per primera vegada en la seva obra cabdal “Els Elements” (segle IV adC)?.

Estic fent una petita investigació utilitzant les fotografies matemàtiques d'alguns d'aquests monuments que he anat realitzant al llarg d'aquests anys. Espero arribar a alguna conclusió i tan aviat com la tingui prometo comunicar-li per tal que vostè mateix en pugui treure algun profit.

Atentament

L'etern buscador de paisatges matemàtics.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin flipe això del número d'or. I realment els egipcis coneixien aquest número?
Jo pensava que l'havien descobert els grecs de la Grècia clàssica.
El Platón o l'Aristóteles, o potser era el Haráclit...o Arquímedes. No sé ara tinc una empanada mental considerable, fa molts anys que m'ho van explicar.
La foto está molt bé. Com t'ho has fet perque no surtin milions de turistes? Quan hi vaig anar va ser horrorós. Només faltava que instalessin un servicaixa empotrat a la gran piràmide!

Pep

Anònim ha dit...

Com pot ser que existeixi aquest número?... i quina forma tè?... si el sistema decimal és molt recent.... no puc imaginar-me les fòrmules i les seves representacions amb nùmeros romans, i molt menys en grec!..... però la bellessa..... resideix dintre d'ells mateixos? ..... perque jo en tinc tots els nùmeros per entrar en una espiral de pluja que deixi el meu exterior totalment mullat......

Anònim ha dit...

Referent a al tema de que apareixi el nombre d'or en l'arquitectura egípcia abans de que es descobríe, o es definís el nombre d'or:
Els egipcis, com suposo que ja saps feien servir com a mesures, les parts del cos. Com també ja sabràs, la proporció àurea apareix a la anatomia humana. Cert o no, hi ha alguns entesos que especulen amb aquesta idea per a donar-li sentit a la teva pregunta.