dilluns, 11 de maig del 2009

Battersea Power Station (II)



Aquell matí assolellat d’hivern vaig saltar la tanca que delimitava el recinte de seguretat de la Battersea Power Station. No va passar ni mitja hora fins que em van detenir dos guardes de seguretat.
-What the hell are you doing here? Don’t you know this is a private property?
-Ehm. Sor... sorry. I didn’t do it...i only was trying to make some pictures of this beautiful factory. I just wanted to get close a little bit.
-You’re arrested and youll be fined!

Vaig intentar convèncer aquells dos armaris que em deixessin anar que jo simplement era un turista que estava fent fotos matemàtiques de la ciutat de Londres i que no era la meva intenció fer mal a ningú ni robar res!
El que no els hi vaig explicar era la meva intenció d’entrar a la fàbrica i recuperar el seu tresor amagat no fos cas que em prenguessin per boig... o pitjor encara, no fos cas que em creguessin i s’apropiessin indegudament de la sagrada i oculta relíquia.

-Please let me leave! I just wanted to make some mathematical pictures! I’m not a vandal or thief. Please believe me. I can give you the adress of my hotel...you can speak to my wife. Please! I’m a poor math teacher just making some pictures of ...

Finalment els dos goril·les em van deixar marxar, encara que van prendre nota del meu passaport i em van amenaçar amb arrestar-me i posar-me una multa si tornava a reincidir.

Així que finalment vaig desistir d’entrar a la Battersea Power Station i la tercera corda de la guitarra resta amagada encara a les entranyes polsegoses d’aquell nau industrial, d’aquell enorme i rovellat Titànic urbà.

Encara que us sembli increïble aquesta història és totalment verídica excepte en un petit detall. La galeria en la que es troben les escales que baixen cap a la sala de les taquilles en realitat no era la tercera, i l’armariet que conté el doble fons no es troba pas a la taquilla número 78. Us pensàveu que us diria exactament el lloc on es troba la corda trencada amb la que David Gilmour va composar i tocar per primera vegada l’emblemàtica cançó “Wish You Were Here”?

Aneu arreglats! Tard o d’hora tornaré a la Battersea Power Station a buscar el meu petit tresor. D’això si que en podeu estar segurs. Encara que sigui per la memòria d’en John!



5 comentaris:

Anònim ha dit...

La mayoría de los que alguna vez han estudiado inglés, está de acuerdo en que el "Collins" es el diccionario de referencia, dado que está muy actualizado a la vez que contine gran cantinada de palabras, pues bien, en la página 262, en la versión que yo tengo, encontramos la palabra "FLUIDO", cuya traducción al inglés es: "FLUID", esta traducción atiende tanto a las personas hábiles con el lenguaje, vamos que tienen un lenguaje fluido, o a los líquidos; si nos vamos a las páginas 817, y 818 no encontraremos ni la palabra "FLOYD" ni "FLOID" pero sí "FLUID", por lo tanto, "Pink Floyd" no puede ser traducida como "Fluido Rosa" ..... Podría ser que Floyd tuviera el origen en alguna lengua de las Islas, o bien tenga un origen má psicodélico, como una deformación tras una buena fumata donde todo lo verían cual fluido rosa, pero un equívoco ortográfico provocaría precisamente esto, que hablemos de si Pink Floyd está bien o mal escrito, puede que con este tema se hayan llenado páginas de periódicos, para al final quedar olvidadas o arrinconadas, pero no así su música ......., de todos modos, y centrándome en el motivo de este pequeño escrito, quiero ayudar en la localización de la cuerda rota de la guitarra, y es que mi padre, en sus ratos libres cuida su huertecito, donde cultiva tomates, lechugas, berengenas, pimientos, etc, y lo hace con una azada que en la parte posterior tiene dos salientes en forma de "V" capaz de rastrear y arrastrar hasta la superficie cualquier materia creada por el hombre .......
Joan

joan ha dit...

Uno de los usos que está desapareciendo, o practicamente casi nadie lo utiliza, es como "adjetivo calificativo", no sé si recordais cuando a un pasota algo despistado se le llamaba la atención, o se le requería para algo, le decian : "Oye tú, Pink Floy" ...... o la descripción despectiva para realizar una alusión a alguien cuya valía era cuestionable: "Ese tío es un Pink Floy"..... digo Floy y no Floyd, porque escribo literalmente la pronunciación general de la plebe.
Bueno, nada más que estas reseñas.

David Garcia Pagan ha dit...

Hola Ricard!

En Little John, AKA Genius, m'ha convidat a visitar el teu blog a la voz de "és molt interesant i molt fufluner". Té tota la raó.

Des d'ara mateix m'addicciono, m'enganxo i "me pillu" al teu blog.
Així que pugui el linkaré al blog de Can Fufluns. Serà un plaer.

T'he deixat un comentari (dos, perquè la he cagat en el primer) a l'entrada CAOS.

Anirem entrant, així que el temps, les hores and the lousy tictac ho permeti.

Salut Ricard.

P.D.: Si tens notícia d'algun vestigi arqueològic dels Jethro Tull m'infomes (rollo top-secret)

Ricard ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris i pel vostre interès. La veritat és que l'entusiasme del Juanito m'ha m'ha fet venir ganes de ser més regular en aquest bloc. Tot va començar com un experiment i per culpa del Xavi P. vaig continuar...i segurament ara ja no es pot aturar la cosa.

Així que prometo anar penjant més històries matemàtiques i fotografies matemàtiques.

També, quan pugui, visitaré amb calma els vostres blocs i hi deixaré algun comentari.

Anònim ha dit...

El meu entusiasme està totalment justificat!...... estic enganxat, crec que no podrà transcorre una setmana sense entrar en aquest blog; sel·lecciono els amics i amigues a qui envio aquest contacte, estic segur que la majoria entren i gaudeixen d'aquesta fórmula tan simple per deixar una emprenta única, inclús els contactes dels vostres blogs són molt interesants, una intercomunicació i un ús correcte de la xarxa de xarxes!.
agraeixo la vostra feina.