Finalment, després de molts dies vagant per aquesta espessa selva, he trobat un riu enorme. La meva salvació! Aquest riu és com una enorme serp arrossegant-se lentament per un infinit mar de vegetació.
Quan era adolescent, jo sempre havia somiat en remuntar el riu Mekong o el riu Congo i anar a la recerca del cor de les tenebres. Allà on l'home blanc no hi havia posat mai els peus. Els pocs occidentals que ho havien intentat havien acabat totalment trastocats per la seva pròpia bogeria. Jo sempre havia volgut emular un d'aquells intrèpids exploradors del segle XIX, quan encara hi havia en el nostre planeta llocs verges per descobrir, punts misteriosos que encara no apareixien en els mapes...
Que trist! Ja no queden llocs per explorar, ni forats per omplir en els mapes: el nostre món s'ha fet petit. I per descomptat, tampoc queden intrèpids exploradors del segle XIX! Només queden turistes del segle XXI!
Jo, ara mateix, en comptes de remuntar aquest riu, només penso en deixar-me lliscar per ell i arribar al mar. Desitjo més que mai que aquesta aventura s'acabi, no vull acabar la resta dels meus dies llegint llibres de matemàtiques en un racó perdut d'aquesta selva mentre la malària acaba lentament amb la meva existència. Necessito tornar a la civilització. M'han d'ingressar urgentment en algun hospital i proporcionar-me una bona dosi de tractament antipalúdic. A més a més, els meus dolors d'esquena s'han despertat i ja no em queden Voltarens. Aquí no hi ha farmàcies de guàrdia, ni ambulatoris, ni res de res! Necessito amb urgència una visita al dentista. No sé quants dies fa que no em puc rentar les dents!
Necessito sortir d'aquest infern. Crec que aquesta calor i aquesta humitat m'estan afectant. Necessito arribar al mar. Si us plau! Vull arribar al mar! És el que més desitjo en aquests moments de la meva existència!
Miro un cop més cap a l'infinit, però només sóc capaç d'enfocar el meus peus llagats i castigats pel sol del tròpic. Quína obsessió: com sempre, acabo pensant en l'estranya simetria dels meus peus.
2 comentaris:
No recordo l'any que vaig anar al zaire ....., em sembla que era el mes de febrer....., vaig comprar un billet d'avió fins a Lisboa i allà agafar un altre que volava cap a Johanesbourg, amb parada a Kinshasa......, la meva marxa va ser sobtada, ni visat ni vacunes, només tenia la fotocòpia d'un fax on el coronel Angali convidava a entrar al pais al portador d'aquell paper, com podreu imaginar, vaig estar detingut més de sis hores a l'aeroport, finalment vaig poder arrivar a Zaire Metal Corporation ....., la empresa de construccions metàliques que va construir el vaixell de riu "Olympia"; sobre aquest vaixell de càrrega vaig fer un maravellós viatge pel riu Congo.
Ostia tu! El Zaire!!!!
I que hi vas anar a fer al Zaire?
Què és la Zaire Metal Corporation?
De veritat vas poder navegar pel riu Congo? Al.lucinant!
Albert
Publica un comentari a l'entrada