Avui he baixat del metro a Palau Reial i m’he deixat dur per l’instint i la nostàlgia cap a territoris que eren molt familiars per mi. He pujat les escales i he sortit pel cantó esquerre de la Diagonal. Clar que això és relatiu, però pressuposo que he sortit cap al cantó esquerre de la diagonal tenint en compte la direcció i el sentit que duia el vagó de metro que m’ha transportat cap aquests paratges. En definitiva, he pujat unes escales noves que aleshores no existien i he continuat caminant diagonal amunt fins que m’he trobat aquell edifici on m’hi vaig passar uns quants anys envoltat d’equacions diferencials, de formes multilineals i altres mandangues topològiques.
De sobte, un senyor amb una enorme barba blanca i uns ullets de trapella s’ha dirigit cap a mi:
-Perdone joven. Es usted matemático? Estoy buscando la Facultat de Matemáticas. Creo que me he perdido, pues llevo media hora dando vueltas sobre el mismo punto.
Davant d’aquesta pregunta m’he quedat dubtant. Ja que en realitat no es podria dir que jo sigui un matemàtic. En realitat vaig estudiar físiques durant uns quants anys i no sé si per sort o per desgràcia vaig aprendre més matemàtiques que física. Si, no ho negaré, vaig gaudir i a vegades patir totes aquelles matemàtiques abstractes. Vaig aprendre milers de teoremes sense nom, vaig lluitar contra totes aquelles maleïdes i alhora boniques demostracions... però en realitat jo no em puc considerar un matemàtic.
- Doncs no. Ho sento, senyor, no sóc un matemàtic. Però potser el pugui ajudar en alguna cosa. Puc orientar-lo perfectament i dir-li cap a on hauria de dirigir els seus passos. Conec bé aquest entorn i aquests edificis, m’hi vaig passar uns quants anys mentre estudiava i aprenia moltes matemàtiques.
- Pero entonces... usted es químico o quizás un físico? O bien podria tratarse de un ingeniero de caminos o un arquitecto. No! Usted debe ser físico!
M’he tornat a quedar dubtant. Si, vaig estudiar físiques i vaig obtenir al final una llicenciatura en ciències físiques. Tinc un enorme diploma que ho certifica, però jo crec que aquell diploma només certifica que vaig aconseguir superar tota aquella absurda carrera d’obstacles que preveia aquell maleït pla d’estudis. La veritat és que no vaig aprendre molta física com crec que ho faria ara si pogués tornar el temps enrera.
M’he quedat pensatiu, l’aspecte d’aquell home m’ha fet pensar en el gran poeta Jesús Lizano, i al final li he dit:
- Mire! Sabe lo que le digo. No soy ni un físico, ni un matemático, ni tampoco un arquitecto, ni un ingeniero de caminos. Soy un mamífero y punto. Y usted también es un mamífero y todos estos estudiantes que salen como una manada de borregos a través de esa puerta no son más que una manada de mamíferos. La verdad! Yo sólo veo mamíferos! Usted no?
De todas formas si quiere le puedo ayudar. Soy un mamífero con un muy buen sentido de la orientación y conozco muy bien este territorio. Siga caminando recto y cuando llegue a ese edificio tan horroroso, gire a la izquierda y continue caminando en dirección al mar. Cuando encuentre la siguiente calle perpendicular a la que usted estará transitando gire a la derecha y allí encontrará la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. Hace unos años era una escuela de Informática pero ahora las cosas han cambiado.
-Muchas gracias joven. Se nota que es usted un buen mamífero. Que tenga un muy buen día! Yo hace muchos años estudié filosofía en la Universidad de Barcelona y tampoco aprendí demasiado, la verdad es que lo que a mi me gusta es vagar como un animal urbano y escribir poemos, quiero decir...poemas.
L’home m’ha somrigut, m’ha donat les gràcies i ha continuat el seu camí. Juraria que era ell, però no ho puc assegurar... feia temps que no el veia en una foto i quan he arribat a casa l’he anat a buscar ràpidament al youtube.
Us deixo amb aquest mamífer tan especial i amb aquest poema que em va impactar tant la primera vegada que el vaig sentir. I és que és així de simple, només som mamífers!
