Ja no sé quants dies han passat des que l'avió es va estavellar en aquesta maleïda selva. Això és un petit paradís tropical i la veritat és que no em falta de res. Fa dies que bec aigua del riu, menjo fruites exòtiques dels arbres, i fins i tot he arribat a caçar algun petit mamífer i un parell d'aus.
Quan jo era petit somniava en ser un Robinson Crusoe i perdre'm en una illa deserta. Durant molts anys aquest ha estat un desig o un somni recurrent per escapar d'una avorrida, monòtona i previsible vida d'oficinista en aquella ciutat tan grisa.
Ara però, me n'adono que això no és gens divertit. Fa dies que no em puc canviar els calçotets i se m'està llagant el cul, sospito que dec haver haver agafat alguna mena de paràsit per culpa d'aquesta aigua, fins i tot em sembla haver estat fiblat per algun mosquit portador de la malària. Em trobo feble i tincs nàusees. No sé si duraré molts dies en aquestes condicions.
Haig d'escapar-me d'aquesta selva, haig d'arribar a algun lloc on algú em pugui ajudar. Necessito tornar a la civilització. El que donaria ara per un pollastre a l'ast de la Girella, com m'agradaria saber si el Barça ha tornat a guanyar la lliga, fins i tot trobo a faltar aquells apassionants fulls de càlcul i desitjo tornar a obeïr cegament al gran fill de puta del meu "jefe"!
Per què els humans sempre desitgem allò que no tenim? Per què m'he passat mitja vida desitjant això i ara que ho tinc només faig que pensar en tornar allà on era?
Em sento feble, molt feble. Abaixo els ulls i contemplo una vegada més l'estranya simetria dels meus peus.
3 comentaris:
Que curiós! Jo també he tingut tota la vida aquest mateix somni. Un dia em van preguntar quins tres llibres t'emportaries a una illa deserta? O quins tres discs t'emportaries a una illa deserta? Mai havia pensat en els problemes que tindria per escoltar aquests tres discs en una illa deserta on no hi ha electricitat, ni equips de música, ni res de res. En fi, suposo que és una mena d'il.lusió que ens hem creat els occidentals sel segle XX i dels egle XXI, però si realment ens deixessin abandonats en una illa deserta estic segur que ens farien una autèntica putada!
Ostia tu! Millor que et quedis a la teva illa deserta. No t'ho creuràs!
Avui a Barcelona han enterrat al Samaranch amb honors gairebé de cap d'estat. Flipant!
Com es pot enterrar amb tants honors a un vividor que va ser un franquista? Només la premsa de la resta d'Europa parla de tots els afers de corrupció que va protagonitzar aquest "bon vivant", per no parlar del seu obscur passat franquista.
És el món al revés!
Ja veuràs, quan es mori el Fraga a Galicia li posaran el seu nom al camp de Riazor!
De veritat, Ricard, queda't en aquesta selva. Aquí no tenim solució!
S.
Ja ho veig...... ho descobert!, sé quin és el teu secret......, el gadget que et permet la teletransportació és aquell bagul comprat a les andròmines, potser en Ocaixi et va mostrar un camí interestelar que et permetia fer viatges imposibles, com si fosin els desitjos d'en Doraimon!...., però tranquil que no divulgaré el teu secret!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada