dijous, 5 de febrer del 2009

Caos



Població de l'àrea metropolitana de El Caire: més de 15 milions d'habitants.
Netedat de l'entorn: 2 sobre 10
Índex de civisme: (???)
Estat d'ordenació dels elements urbans: mínim

Resultat visual = CAOS

El Caire! La capital mundial del caos?

El caos designa tot allò que és o sembla desorganitzat, desordenat, confús i a vegades incoherent o fosc. Segons aquesta definició, s'aplica a l'esperit o al comportament humà (desordre social, polític o econòmic, estat d'agitació i d'anarquia) o bé a les produccions o creacions de l'esperit i les obres d'art.

En matemàtiques i en física teòrica, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a «caos», que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent. Com a resultat d'aquesta sensibilitat, el comportament del sistema té una aparença aleatòria, malgrat que el sistema és totalment determinista. Trobem exemples d'aquests sistemes en models atmosfèrics, el sistema solar, models econòmics i models de creixement de població. (Viquipèdia)

L'any 1991, Buenaventura H.G. un estudiant de ciències físiques de Santa Coloma de Gramanet em va explicar un model matemàtic teòric de la seva invenció que intentava predir el comportament de grans masses socials a partir de la teoria del caos aplicada a la psicologia de l'individu i dinàmica de grans grups socials.
Aquesta teoria, de la mateixa manera que passa a la Mecànica Estadística i Quàntica, mai podia arribar a predir el que feia un únic individu. Però en canvi, si que es podia estudiar el comportament d'un determinat conjunt d'éssers humans, "governat" per una certa equació diferencial i sempre amb una certa probabilitat, que evidentment mai era del 100%.
Les equacions diferencials d'aquesta teoria també preveien tota una sèrie de condicions inicials i de contorn com ara: latitud en el planeta terra, factors climatològics, freqüència de desastres naturals en la zona, índex de pobresa i molts altres factors que es podien estudiar estadísticament.
Tot plegat, una gran fantasia que va tenir el Buenaventura durant una nit de cerveses en un Bar de Ciutat Vella. De totes formes, la seva teoria era digne d'una gran novel·la de ciència ficció que potser algun dia algú escriurà!