L'altre dia vaig anar a casa de l'August a la recerca de fabulosos micropaisatges matemàtics. L'August és un almogàver modern que organitza expedicions geològiques, cates de vins, partides d'escacs i dinars inacabables en el seu refugi del Poblenou.
L'August és la reencarnació de Roger de Flor al bell mig de Granollers, però en comptes d'empunyar una espasa, acostuma a portar un martell de geòleg, una lupa binocular, una caixa sempre plena de minerals i la seva inseparable pipa de mariner que l'acompanya allà on va.
Un bon dia l'August em va fer notar que, efectivament , el món de les roques i minerals també és una font inacabable de micropaisatges matemàtics. Només cal un trípode, un bon objectiu macro i una mica de paciència per anar descobrint cristalls amb simetria esfèrica, romboedres, dodecaedres, cubs, cilindres i d'altres formes cristal·lines de l'apassionant món mineral.
Un bon dia l'August em va fer notar que, efectivament , el món de les roques i minerals també és una font inacabable de micropaisatges matemàtics. Només cal un trípode, un bon objectiu macro i una mica de paciència per anar descobrint cristalls amb simetria esfèrica, romboedres, dodecaedres, cubs, cilindres i d'altres formes cristal·lines de l'apassionant món mineral.
Així que vaig agafar el trípode i la càmera i vaig anar a casa l'August. Va ser un viatge apassionant on vam descobrir centenars de micro paisatges matemàtics. Curiosament el nombre de paisatges matemàtics descoberts va ser inversament proporcional al nivell de vi que quedava a l'ampolla que hi havia damunt la taula. Cada cop em costava més enfocar aquells microminerals...Finalment vam haver de deixar aquell enriquidor viatge a través de l'objectiu de la càmera i vam acabar obrint una altra ampolla de vi mentre em donava unes lliçons magistrals sobre crista.lografia, roques magmàtiques, sediments i conglomerats metamòrfics.
L'August, que també és un sibarita i un bon gastrònom, també m'ha suggerit que es poden trobar molts paisatges matemàtics en el món de la gastronomia creativa (esferificacions, simetries radials, ...) Hem quedat un altre dia per fer la pertinent recerca i treure'n les conclusions que faci falta. Un dia us parlaré de la Societat Gastronòmica Secreta que l'August i una colla de professors van muntar ara ja fa uns anys en un local del Poblenou.
Espero haver atès d'alguna manera la petició que em vas fer en un post ara ja fa unes setmanes. Prometo, en un futur no molt llunyà, parlar d'espirals logarítmiques, de fractals, del número auri...perquè efectivament la mare natura és també una font inesgotable de paisatges matemàtics.
Atentament.
L'etern buscador de paisatges matemàtics.
4 comentaris:
És tard, hauria de ser al llit ... (dormint)...., però he volgut donar un cop d'ull al ordinador i m'he trobat amb aquest (com sempre) interesant post-fraccionat, de fet el trobo molt gastronòmic, no pel vi..... si no pels bocinets de pernil salat perfectament incrustats dins les roques........
Com sempre ..... im-pre.......
Hombreeee....
Estimat matematicófil paissatgista matemàtic:
Gràcies. S'agraeix aquest post (i els que promets que vindran).
Despres de dies i dies de clicar mati i tarda ( a la nit no, que al Montseny on vivim no arriba l'ADSL) i no trobar novetats en el teu blog pensaba que
(a:) insistint en el tema teu de la Power Station t'habien tornat a enxampar amb 'las manos en la masa' i , per tant, tancat a la Tower of London on, en una de les seves excel.lents masmorres estaries passant un (obligat) temps sabàtic i/o
(b:) que aquells sapastres (alumnes) que vas tutelar durant els dies de recerca matemàtico-fotogràfica a Londres et van fer alguna pirula-brometa-adol.lescent i que, per una cosa o altra, hauries dat a anar a una de les excel.lents masmorres de la Torre de Londres on estaries passant (obligat) un temps sabàtic d'esbarjo and mathematical hollydais.
M'al.legro que hagis sortit ja de l'augusta presó i que ens regalis més escrit com aquest que, fuflunerament, em dediques.
(No t'he pogut respondre avans ja que, per mutius estrictament científics, he estat tancat uns quants dies a Can Brians passant uns temporadeta sabàtica..)
Coincideixo amb l'August en la seva dèria per observar, descriure i estudiar microscòpicament el món i els seus continguts. Jo també tinc una lupa binocular, encara que el meu delit és més aviat biològic que geològic (arribem, però, a constatar les mateixes formes en què es manifesta Natura, proporcionalment desproporcionada en l'aplicació ad aeternum del numèric d'or).
Coincideixo amb l'August, crec que amb tú també, en el gust (ponderat) per les infinites combinacions i proporcions de les diferents varietats de la vitis vinífera en totes les seves manifestacions alcohòliques (amb mesura tot és virtut).
Discrepo, però, de vosaltres en allò de l'ordre dels factors que, crec jo, sí que altera el producte: lo vinet afecta amb gran mesura a la percepció dels sentits; la part bona és que multiplica les bondats de l'amistat.
La cosa donc, llegit aquest post, quedaria així:
TEOREMA DELS PAISSATGES ENOLÒGICS:
"Tot cos submergit en una quantitat considerable de vi experimenta una percepció irregular del que veu i mira, inversament proporcional al número d'ampolles que entre amics hom "desaloja".
Gràcies un cop més. És un plaer.
Per cert: quan tinguis un nanosegon clica a
http://canfufluns.blogspot.com/2009/07/tot-esta-connectat.html
hi ha un paisatge matemàtic al teu nom.
Salut i Fufluns.
Precioses fotos matemàtiques de la Natura, tan sàvia com és no podia deixar la matemàtica de costat :)
També m'agraden força les fotos del post anterior.
No sé si coneixes aquesta pàgina. Ell també és professor de matemàtiques i també dedica un apartat de la seua pàgina web a la fotografia matemàtica. Crec que t'agradarà visitar-la.
http://www.gabrielivorra.com/
Publica un comentari a l'entrada