Una fotografia matemàtica és qualsevol foto que contingui algun element matemàtic o del món de l’abstracció. Rectes paral·leles, simetries, figures geomètriques, corbes, superfícies, vectors, funcions, números, punts, còniques, quàdriques, geodèsiques, asímptotes, mosaics, teselacions,... la llista és inacabable!
Demà dissabte marxo cap a Londres amb els meus alumnes a la recerca de fotografies matemàtiques. Seran cinc dies intensos i espero que ben aprofitats. Espero que de la quantitat n’acabi sorgint la qualitat. Com tots vosaltres sabeu la recerca de la bellesa matemàtica no sempre és fàcil de trobar. Caldrà molta inspiració, molta perseverança,...i també una mica de sort, ja que es preveu que hi hagi dies plujosos. I és clar, si les condicions lumíniques no són les adequades poca cosa podrem fer. El que està clar és que tots tenen una gran il·lusió i unes enormes ganes de descobrir nous i apassionants paisatges matemàtics!
Tornaré a estar molt a prop de la Battersea Power Station i podria tornar a fer un intent per entrar a la recerca de la tercera corda trencada del David Gilmour, però no ho faré. Una cosa és anar a Londres pel teu compte i l’altre anar-hi com a responsable d’un grup de més de 40 adolescents. Així que la relíquia Pinkfloydiana de la que ja us vaig parlar en un altre post haurà d’esperar un millor moment.
Demà dissabte marxo cap a Londres amb els meus alumnes a la recerca de fotografies matemàtiques. Seran cinc dies intensos i espero que ben aprofitats. Espero que de la quantitat n’acabi sorgint la qualitat. Com tots vosaltres sabeu la recerca de la bellesa matemàtica no sempre és fàcil de trobar. Caldrà molta inspiració, molta perseverança,...i també una mica de sort, ja que es preveu que hi hagi dies plujosos. I és clar, si les condicions lumíniques no són les adequades poca cosa podrem fer. El que està clar és que tots tenen una gran il·lusió i unes enormes ganes de descobrir nous i apassionants paisatges matemàtics!
Tornaré a estar molt a prop de la Battersea Power Station i podria tornar a fer un intent per entrar a la recerca de la tercera corda trencada del David Gilmour, però no ho faré. Una cosa és anar a Londres pel teu compte i l’altre anar-hi com a responsable d’un grup de més de 40 adolescents. Així que la relíquia Pinkfloydiana de la que ja us vaig parlar en un altre post haurà d’esperar un millor moment.
Fins la tornada!
2 comentaris:
No deixis d'anar al Ronny Scot's jazz-cafe.......
Bon Viatge!....
Dos coses Ricard:
La primera: la meva admiració. Denota que ets un tiu valent el fet de fer-te responsable de més de 40 adolescents pels carrers de Londres... Admiració que genera un dubte: o ets massa responsable o, absolutament a l'inrevés, un irresponsable en grau màxim (jaja).
Y, dos: la meva sorpresa perquè en aquest bloc teu (que segueixo amb regularitat) no he trobat, encara, cap paisatge matemàtic que faci referència a la Natura,que reflexi cap de les seves manifestacions, propostes i realitats (buenu, si... recordo una 'síndria cúbica' que era més teratologia que paissatge).
Aquests fragments d'urbes, aquestes acumulacions de objectes i arquitectures amb què ens regales i ilustres els teus escrits, per mi no són altra cosa que reflex de tot allò que en si mateix contè la part aquàtica, geològica i animal d'aquesta esfera que gira elíptica al voltant d'altres esferes i que, dia a dia, trepitjem amb insitència i indiferència.
Aquests paissatges matemàtics que ens ofereixes, urbans i industrials, són copia o coincidència del que amb diferents òptiques (micro, macro i telecòpicament)podem captar, original i sense imitacions, en aquest racó nostre de l'Univers lluny de la ciutat i del polígons (matemàtics i industrials).
Petición del oyente, aquí uno de tus lectores: tiu, fes-me un paissatge matemàtic amb un paissatge no-urbà... va, porfa...
Thanks a lot... i que vagi be amb els teenagers!
Publica un comentari a l'entrada