Voldria aturar aquesta maleïda nau però la inèrcia de l’anterior propulsió m’obliga a fer una brusca maniobra per esquivar dos enormes meteorits que havien sorgit espontàniament de les coordenades (1280,680). El radar de la nau m’indica la presència d’altres cossos flotants dirigint-se inexorablement cap a mi des d’altres coordenades espacials.
Decideixo actuar i connectar el làser quàntic d’impulsos per tal d’intentar destruir aquests maleïts sòlids en suspensió. Disparo i encerto! L’enorme roca es divideix en dues roques amb la meitat de massa que surten projectades en dues trajectòries rectilínies divergents. La seva velocitat, però, s’ha incrementat per culpa del teorema de la conservació de la quantitat de moviment. Maleïdes lleis de la física!
Torno a disparar i torno a encertar. Les dues roques es tornen a dividir en dos, que a la vegada es divideixen en dues més. Estic perdut: creixement exponencial de meteorits! Cada cop hi ha més petits meteorits i aquests es mouen més ràpidament. Hauré d’afinar bé la punteria si no vull acabar desintegrat per una d’aquestes maleïdes pedres siderals.
El radar de la nau m’indica que un petit meteorit està a punt de xocar per darrera. S’activa l’alarma d’emergència. S’ha acabat! No hi ha temps per intentar una nova maniobra, el tinc a sobre...en menys de 4 segons jo i la meva nau quedarem totalment desintegrats. Estic paralitzat, tinc por a la mort. Però serà un segon, una fracció de segon,... segur que ni ho notaré. Tan de bo ja hagués passat aquest fatídic moment i ja estigués convertit en pols interestel·lar. Flotant eternament en aquest espai infinit...
Per sort! En un darrer acte de desesperació pitjo el botó d’hiperespai i apareixo aleatòriament en un altre punt de la pantalla altra vegada envoltat de meteorits que, persistents i incansables, es dirigeixen cap a mi. La partida continua!
4 comentaris:
Jo també hi vaig jugar!.... potser no era tan bon jugador com tú!, però d'aixó fa molt!!!!!
Però que passa amb akest putu bloc? L'hauries d'actualitzar almenys un cop per setmana. No ens pots fer esperar tan de temps.
Penja més històries de viatges i deixa't estar de mates, físiques i altres palles mentals.
Una abraçada! Ara feia temps que no hi entrva, ho he de reconeixer.
MOlt original això dels asteroides, jo també vaig fer moltes partides amb aquesta endimoniada máquina.
Kim
He vist per televisió que s'ha fet una segona part de "Tron", un film de ciència ficció on metafòricament tracta l'adicció als videojocs..... recordo quan vaig veure-la, la teniem al video-club i recordo que malgrat la meva recomenació, a la gent no li agradava, preferien les pelis del Esteso, del Pajares o del Ozores, el mateix cas patia "Blade Runner", encare que crec que la de Harrisson Ford hagi estat més reconeguda amb el pas del temps, potser en alguna entrada d'aquest blog vaig parlar de tron com a film oblidat..., aixó sí, crec que al final el programador torna al seient....., suposo que a principis dels 80's només es venia la video-consola atari, s'utilitzaven els pc's amb disquets de 5 i 1/4 2DD, i amb posterioritat els High Density, i no parlem del primer disk dur, 10Meges de memòria, i a partir d'aquí i l'aparició de Gates i la seva "Troup" van fer evolucionar exponencialment l'espai informàtic i l'espai virtual dels jocs...., malgrat tot, les cpu's dels ordinadors i de les consoles, han enganxat a molts i no els deixen sortir d'aquest mon!.....
A mi m'agradava més el típic joc dels marcianitus.
Publica un comentari a l'entrada