Un bon dia vaig començar aquest bloc de manera experimental. Només tenia la intenció de comprovar si realment fer un bloc era una cosa senzilla de fer tal i com m'havia assegurat un bon amic de Montcada i Reixac. De seguida vaig pensar en fer un petit projecte sobre fotografia matemàtica amb alguns dels meus alumnes de l'institut on treballo. Vaig pensar que potser estaria bé motivar alguns dels alumnes que malgrat no eren entusiastes de les mates si que potser tenien certes inclinacions artístiques. Aquell projecte però, va quedar oblidat.
El que va passar a continuació és que aquell bloc experimental va continuar creixent M'agradava de tan en tant i sense cap obligació, anar-hi penjant alguna foto de les moltes que tenia guardades a l'ordinador.
Però a mesura que vaig començar a penjar algunes de les meves fotos, vaig adonar-me que potser estaria bé explicar alguna cosa sobre aquelles fotos que per a mi eren tan personals. Així que també em vaig decidir a escriure algun relat, algun conte o alguna anècdota que il·lustrés aquelles imatges i que estimulés la imaginació d'aquella persona que ho llegís. Crec que darrerament m'he allunyat una mica del que hauria de ser estrictament un bloc de fotografia matemàtica. Així que avui he decidit penjar una veritable foto matemàtica! Un autèntic paisatge matemàtic!
Com ja vaig dir una vegada, no cal anar a l'altra punta del món per trobar nous paisatges matemàtics. De fet ni tan sols cal allunyar-se de Barcelona. Només cal portar la càmera a sobre i perdre's per aquesta meravellosa ciutat mediterrània. A veure si endevineu a quin lloc de Barcelona vaig fer la foto d'aquesta enorme cúpula de vitralls! Premi per a qui ho endevini! Premi matemàtic, és clar!
15 comentaris:
Ens obligues a fer un "Guess-work", donat que no recordo haver visitat cap espai barceloní amb uns vitralls com els que tant acertadament has fotografiat....,he fet funcionar el cap i tancant els ulls he recorregut BCN en un vol elíptic, i de grans cúpules no he trobat tantes..... per tal diré els edificis que contenen grans cúpules, "El MNAC a Montjuic", o potser un palauet de l'eixample, com el Palau Robert....., a vuere si al menys el Xavi Costa ho endevina!!!!!!
Un hexadecàgon! No ho sé, però aniré a l'opció fàcil, que és dir la catedral.
Per cert, un heptadecàgon, tot i que més complicat de fer, hagués sigut un puntàs! Gauss n'hagués estat d'allò més content! (http://upload.wikimedia.org/math/5/1/7/5170a1bc3ed5d9bee1b8e93e2a8d2baa.png)
Podria tractar-se de la Casa Asia? O potser com diu en Joan algun Palauet de l'Eixample.
Fa temps que segueixo aquest bloc però és el primer cop que em decideixo a entrar-hi un comentari.
Una abraçada!
Una de les cúpules amb vitralls més coneguda de Barcelona es la del Palau de la Música, però això hauria estat molt fàcil, i ens has fet treballar a fons. Però ben mirat, potser també el nom del lloc té a veure amb la música o potser només és una coincidència de noms? Toni Amenós
Molt bé Toni!
T'hi estàs acostant! Efectivament, el nom del lloc té a veure amb la música!
Calent, calent...
Per un moment he pensat que efectivament era el vitrall de platea, però la sensació de la foto de Ricar semblava una cúpula, i els vitralls del palau càuen..., però per un moment he cregut que el Toni +- l'havia encertat.... continuaré fent recerca
i el lloc es gran però el nom es com si fos un diminutiu.
toniamenos
Potser és el palau de la virreina?
Rectifico...... crec que aquest vitrall està al palauet Albèniz
Ara estic escoltant Triana....., ara que sembla que plourà...., el tema que estic escoltant repetidament és..... "un nido en mi ventana"..... s'hi diu amb el que aquí escriuen ....., i ara plou de debó.....
Ara que hi penso!
No serà la Casa de Aragon. Em sembla que allà hi havia un vitrall d'aquests, però ara no n'estic segur.
Molt bé Joan!
No pensava que ho encertaria ningú!
De totes formes sospito que el Toni ja ho sabia i t'ha donat pistes. Ho dic per allò de "el lloc és gran però el nom és com si fos d'un diminutiu".
Et dec un premi!
Felicitats!
el premi acostuma a ser un pot d'olives. és el que sempre apostem i les tradicions o rituals habituals no es poden trencar.
Després l'amic joan el compartirà amb tots els presents ( o no) i serà un motiu més de trobada entre amics.
les arbequines son molt bones....
i les de bovera també!
si voleu podem anar a bovera, i de pas m'ajudeu a recollir les "aulives" (com diuen allà), que enguany tenim uns quants sacs!
encare se'm 10 un premi!!!!!
Publica un comentari a l'entrada