divendres, 17 de setembre del 2010

Habitació 203


Una nit d'agost vaig arribar aquest misteriós hotel xinès situat a la ciutat de Melacca. He d'admetre que de seguida em va venir al cap una pel·lícula anomenada "From dusk till down" (segurament la recordareu amb el títol de "Abierto hasta el amanecer"). Un calfred em va recórrer el cos i de seguida vaig pensar en intentar trobar una alternativa a aquell aparentment decrèpit hotel colonial. El problema és que era massa tard i aquell semblava ser l´únic lloc disponible a la ciutat. Estaria aquell hotel poblat per vampirs i altres éssers malignes que em farien passar una nit impossible?

Després de passejar-me durant llargues hores pels seus passadissos vaig acabar descobrint que a l'hotel només hi havia alguns fantasmes. Fantasmes, esperits, presències, energies... les podeu anomenar com vulgueu. Això si, eren totalment inofensives i l'únic que feien era aparèixer de forma més o menys intermitent com havien estat fent al llarg dels darrers cinquanta o setanta anys. Vaig dedicar-me a observar aquells espectres del passat durant tres nits seguides, sempre a la mateixa hora. Afortunadament, ells no semblaven immutar-se per la meva presència. Vaig arribar a la conclusió que les parets d'aquell hotel havien estat l'escenari d'una bonica història d'amor entre dos amants xinesos, ara ja fa molts anys.

No vaig poder evitar pensar en la gran pel·lícula "In the mood for love" del genial director Wong Kar  Wai Des d' aquell dia la seva banda sonora em persegueix allà on sigui que vagi. Quantes emocions i sensacions es poden arribar a transmetre amb aquesta música i aquestes imatges!

Per cert, si mai aneu a Melacca no us oblideu de passar una nit o dues a l'Hotel Puri. Aquest hotel està emplaçat en un preciós edifici construït l'any 1822 en un dels carrers més antics d'aquesta bonica ciutat colonial. L'edifici és ple d'història, de racons meravellosos restaurats amb molt de gust, els mosaics del terra van ser importats d'Holanda, a les parets hi ha quadres xinesos barrejats amb antigues cartes nàutiques dels  navegants portuguesos, fins i tot una de les habitacions ha estat reconvertida en un petit museu on es mostren diversos objectes i records de les diferents cultures que hi ha hagut a la ciutat al llarg dels passats cinc segles.
Portuguesos, holandesos, xinesos, britànics i fins i tot els japonesos van deixar la seva empremta en aquests carrerons d'aquesta bonica ciutat de l'actual Malàisia. 

Encara que no cregueu en els fantasmes us haureu de rendir davant de l'evidència. Les presències de les què us he parlat acostumen a aparèixer cada nit a partir de les dues o les tres,  i gairebé sempre ho fan en el segon pis de l'ala oest de l'edifici, molt a prop de l'habitació 203.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó. Quina flipe la musica! No coneixia aquesta peli. Impressionant! Haig de pìllar-la ara mateix. La veritat és que soc un ignorant del cinema asiaatic.
Gràcies per continuar escrivint al teu blog. Sempre ens fas descobrir alguna cosa nova. Almenys a mi

Victor

Anònim ha dit...

Wonderful music!

Anònim ha dit...

A la meva feina també hi ha uns quants fantasmes, però no són gaire inofensius.

joan ha dit...

per un moment m'ha vingut al cap un film de Luis Buñuel..... "El Angel exterminador"..... però no he vist aquesta proposta oriental! felicitats..... cada dia m'agrada més!!!!!!

Anònim ha dit...

Una banda sonora preciosa. Yo también me quedé enganchada con esta banda sonora. La película la vi hace unos años. Estaba bien pero tampoco era excepcional. La fotografia y la banda sonora eran de 10!

joan ha dit...

Ahir vaig veure 2046..... i vaig fer una conexió directe amb l'estada a l'habitació 203 d'un hotel colonial, i per un moment vaig pensar que era el mateix espai, inclús el temps feia variacions intermintents per interferir l'estada del ricard, que per moments semblava un personatge més del film..... amb banda sonora i fotografia escepcionals!, .............

Deulofeu ha dit...

Si senyor! M'ha agradat molt aquesta música. Jo no he vist aquesta pel.lícula però la banda sonora té molta força. I les imatges també.
Una abraçada!