Des de la minúscula finestreta contemplo la bonica geometria de l'ala d'aquest enorme enginy metàl.lic anomenat Airbus 340. Sempre m'ha fet por volar, sobretot de nit. Ja sé que, diuen, és una por totalment irracional, i és per aquest motiu que la intento vèncer cada cop que pujo a un d'aquests aparells.
Per molta física que hagi arribat a estudiar em sembla un miracle que totes aquestes tones de ferralla puguin mantenir-se en l'aire sense deixar-se vèncer per la força de la gravetat. Conec perfectament els principis que fan que una ala d'un avió experimenti una força ascensional que l'obligui a mantenir-se enlairat mentre aquest porti una velocitat suficient. En aquests moments, però, prefereixo no haver de pensar gaire en aquests principis
De totes maneres cada cop m'agraden menys els avions. Han fet que el nostre planeta s'hagi quedat petit. Són , en part, els culpables que milions d'éssers humans d'una part del món es puguin desplaçar a l'altra punta del món i contaminin culturalment a tota aquella pobra gent que vivia tranquil·lament en el seu petit paradís. Ho reconec: és una incoherència per part meva que utilitzi aquest mitjà de transport per desplaçar-me a l'altra punta del món simplement per passar unes vacances.
El trànsit aeri no ha parat de créixer de forma exponencial des de la dècada dels 50 del segle passat, tot col.laborant a augmentar el deteriorament de la famosa capa d'ozó. Per sort, els combustibles fòssils s'estan esgotant i segons les meves previsions d'aquí a uns deu anys hi haurà la definitiva i gran crisi del petroli. El preu del kerosè i altres derivats del petroli serà inassumible i totes les companyies aèries es veuran obligades a augmentar el preu dels seus bitllets també de forma exponencial. Només podran assumir el cost d'un viatge aeri una petita minoria amb un alt poder adquisitiu.
Pero mentre no arribi aquest moment jo continuare observant la bonica geometria de les ales dels avions!
2 comentaris:
qué bonic seria tornar a fer viatges a peu i motxilla ...., fent quasi imposible un desplaçament transoceànic..... però una nena de 14 anys.... sense combustible, i quasi amb el desacord jurídic....., ha iniciat una aventura increible .... donar la volta al mon!!!!! per aixó dic.... qué bonic seria tornar a fer viatges.......
Joan
A mi també em fascina, la geometria de les ales dels avions. I també m'al.lucina que puguin sostenir-se allà dalt; en el meu cas, però, està justificat perque sóc de lletres pures, jo ;)
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada