Semblo ser l'únic interessat en aquests reflexes marítims tan bonics que es poden veure sota el darrer sol de la tarda al port de Weymouth. Centenars de hooligans i turistes semblen estar interessats només en les seves cerveses i en un partit de futbol que estan retransmetent en tots els pubs.
Penso que encara ningú ha estat capaç d'escriure una equació matemàtica que descrigui el comportament capritxós d'aquest calidoscopi de colors sobre la superficie de l'aigua. Una superficie que es va ondulant de forma més o menys periòdica i aleatòria, mentre els darrers raigs de llum de la tarda incideixen amb un angle cada vegada més petit, tot produint una explosió màgica de colors i formes abstractes sorprenents.
La bellesa, de vegades, es troba amagada en el més petit i sorprenent racó de l'Univers, només cal obrir els ulls i saber-la trobar. Cada dia milers de nous paisatges matemàtics ens envolten.
Penso que encara ningú ha estat capaç d'escriure una equació matemàtica que descrigui el comportament capritxós d'aquest calidoscopi de colors sobre la superficie de l'aigua. Una superficie que es va ondulant de forma més o menys periòdica i aleatòria, mentre els darrers raigs de llum de la tarda incideixen amb un angle cada vegada més petit, tot produint una explosió màgica de colors i formes abstractes sorprenents.
La bellesa, de vegades, es troba amagada en el més petit i sorprenent racó de l'Univers, només cal obrir els ulls i saber-la trobar. Cada dia milers de nous paisatges matemàtics ens envolten.
4 comentaris:
Animula vagula blandula: ondula.
"alucina en colores"....., moltes vegades hepensat d'on venia aquesta expresió!!!!!, avui, un cop més, he al·lucinat amb les fotos...., per alucinar.. amb els colors... per tant, el fet d'alimentar-se amb bolets d'aquells no és la manera de veure el mon ...., ara, des de fa uns dies jo miro el mon a través de la música cubana que he portat d'un viatge recent.... desgraciadament no he fet cap fotografia de menció!...., per cert, em pregunto si hi ha llavis perduts esperant els meus petons!.....
Vull que quedi constància en el teu (nostre) magnífic blog:
QUÉ META-MÍTIC-MATE-MÀTIC QUE ETS!!!
LO PUTU AMO, RICARD!!!
No crec que es pugui trobar l'equació matemàtica que descrigui el moviment d'aquests reflexes. És massa aleatori!
M.P.
Publica un comentari a l'entrada