Cada un d’aquests cilindres que veieu a la imatge és una mina terrestre antipersona. Per sort, totes aquestes mines han estat localitzades i desactivades per un ciutadà de Cambotja anomenat Aki Ra.
Aki Ra va néixer l’any 1973 i quan tenia 5 anys d’edat els seus pares van ser executats pels Khmers Rojos. El jove Aki Ra va ser empresonat i ensinistrat junt amb altres nens per posar mines terrestres en els camps i a les selves de Cambotja durant el terrorífic període en que els Khmers Rojos van assassinar més d’un milió de persones del seu propi país durant els anys 1975-1979.
Durant els darrers anys Aki Ra s’ha dedicat a localitzar, desactivar i emmagatzemar totes les mines que ha pogut a casa seva, de manera que ha convertit la seva llar en un autèntic museu de Mines terrestres per tal d’explicar als turistes aquest greu problema que afecta el seu país.
De fet l’any 2000 el Govern de Cambotja va detenir Aki Ra tot argumentant que en el seu “museu” hi podia haver material militar perillós, és a dir alguna mina que no estigués desactivada i també el va acusar de donar una imatge negativa de Cambotja.
Finalment es va descobrir que darrera d’aquestes acusacions hi estava implicat l’estament militar del país ja que en la mateixa ciutat de Siem Reap ja hi havia un museu “de veritat” i oficial per exposar material bèlic.
Aki Ra però s’ha sortit amb la seva i manté l’exposició de material localitzat i desactivat per ell mateix en el jardí de casa seva. A més ha promogut una associació que dóna feina a les víctimes de les mines terrestres. També ha estat contractat per exèrcits d’altres països per ensenyar a desactivar mines terrestres.
Per desgràcia, encara queden milers de mines amagades a la selva o en els camps i vora les plantacions de tot el Nord Oest de Cambotja. De fet a pocs quilòmetres dels famosos temples d’Angkor Watt encara hi ha zones minades on l’accés és restringit i sempre sota la responsabilitat i coneixement del visitant.
Després d’haver vist i conegut moltes víctimes de les mines terrestres en territori Cambotjà no puc evitar enviar, encara que sigui de paraula o de pensament , el meu més profund odi i menyspreu contra tots aquells enginyers que han inventat i dissenyat aquests artefactes malignes, contra aquells que les han finançat i contra aquells que les han distribuït.
Si voleu saber més coses interessants sobre Aki Ra podeu visitar la Wikipedia Al final de la pàgina de la Wiki hi trobareu més enllaços a altres pàgines que parlen sobre el problema de les mines antipersona.
També trobareu informació molt valuosa però molt dura a Las Minas Antipersona en Camboya
Per cert, a tots aquells cabrons a qui he fet abans referència, ja fa molts anys que el gran Bob Dylan els hi va dedicar aquesta cançó:
3 comentaris:
Com sempre, en Bob, malgrat la seva veu, el missatge o la melodia, son prou bons...., un cop més he quedat sorprés per la qualitat .....
Hola Ricard:
Conozco bien ese museo. Aki Ra ha ido coleccionando miles de artefactos que él mismo ha desactivado a lo largo de los últimos años y los ha ido colocando en el mismo jardín de su casa. Efectivamente, el mismo gobierno de Camboya ha intentado clausurar la exposición de Aki Ra varias ocasiones, incluso tengo entendido que llegó a detener al mismo Aki acusándole de almacenar material peligroso y poner en peligro la vida de los turistas. Lo cierto es que Aki Ra está llevando a cabo un magnífico trabajo con el tema de las minas antipersona. Él mismo cuando era un niño de menos de 10 años fué obligado por los Jemeres Rojos a colocar cientos de minas an los alrededores de Battambang i de Angkor Watt. Conoce perfectamente cómo funciona una de estas minas y sabe cómo desactivarla, no sin sufrir el riesgo de quedar amputado
para siempre o incluso de morir.
Hace unos siete años se me ocurrió dar un paseo por la jungla que rodea uno de los templos de Angkor Watt. y localicé uno de estos objetos metálicos. Al momento supe que era una mina, por suerte no llegué a contactar plenamente. Avisé a las autoridades locales, que rápidamente acordonaron la zona y mandaron soldados del ejército para desactivarla. Me pegaron una bronca considerable por haber cometido la osadía de adentrarme en la jungla.
He de admitir que fui temerario y hubiera sido una tragedia para mi pisar aquella mina: no quiero ni imaginarme toda una vida amputado o incluso muerto por culpa de unas vacaciones en Asia. No me lo hubiera perdonado nunca!
Pero me queda el consuelo que por lo menos esa mina fue descubierta y desactivada y no causaría ningún daño a ninguno de aquellos seres inocentes que vivían en aquellas aldeas.
A veces cuando pienso en lo que me hubiera podido pasar acabo llorando. O incluso cuando pienso en todos esos niños o pobres campesinos que tienes que transitar por esos campos plagados de minas.
Es una vergüenza que todavía haya países que sigan fabricando estos artefactos. En un campo de minas metería yo a todos esos cabrones directivos de fábricas de armamento.
La gente tiene que saber que países como Estados Unidos, Israel, China, Rusia (entre otros) continúan fabricando este tipo de artefactos y se niegan a firmar los tratados internacionales que prohíben su fabricación.
Por desgracia quedan miles y miles de minas antipersona a lo largo y ancho del territorio camboyano.
Un saludo.
Carlos Castro
aixó em sembla una merda cosa daques noi
Publica un comentari a l'entrada