diumenge, 15 d’agost del 2010

A les pujades s'ha d'apretar!

La Teresa s'ha quedat dormint al camp base situat a 2.800 metres. Els dos dies anteriors han estat molt durs i haig de reconèixer que ja no tinc 20 anys com quan pujava amb el CAIR a Coma de Vaca. De totes formes he tingut la suficient forca de voluntat per aixecar-me a les 3 de la matinada i començar a caminar cap amunt amb totes les meves forces. Era negra nit i els estels m'han acompanyat al llarg de tot el camí, fins i tot he pogut contemplar la meva constel·lació preferida: Orion. Desconeixia que es pogués contemplar des d' aquestes latituds. Mentre pujava he tingut temps de pensar en moltes coses. Me n'he enrecordat de vells amics i d'antigues travesses pels meus estimats Pirineus. Per un moment m'ha semblat estar seguint al meu gran amic Jordi Vilella. Reconec que he estat a punt d'abandonar i deixar-me vèncer pel cansament.
Però he pogut sentir com un altre antic company de travessa, el Joan, m'animava i em deia:

- A les pujades es quan has d'apretar fort! No ho oblidis! Anim Ricard!

Aquestes paraules em van arribar a marcar. Sempre m'ho deia, quan el cansament s'apoderava de mi i de sobte trobàvem una nova pujada. 

Després de quatre hores interminables he pogut veure el final del camí i just quan quedaven nomes 50 metres per arribar al cim del volcà Rinjani ha començat a sortir el sol. No he pogut evitar emocionar-me i algunes llàgrimes s'han barrejat amb la meva suor. Per fi he fet el cim!!!  3.726 metres sobre el nivell del mar.

Joan! Tu sempre tenies raó: A les pujades no cal defallir, ni tan sols afluixar. A les pujades cal apretar i mirar sempre endavant! Gracies pels teus savis consells que un no oblida mai. 

dimarts, 10 d’agost del 2010

7 imatges valen + que 7.000 paraules ?

Molts records a tots els amics i lectors dels paisatges matemàtics des d'algunes de les més de 17.000 illes que formen aquest magnífic país anomenat Indonèsia!!!

La pregunta que em faig es la següent: si diuen que una imatge val mes que mil paraules, serà també veritat que 7 imatges valen mes que 7.000 paraules? O en aquest cas no es poden aplicar les regles de tres?

dissabte, 7 d’agost del 2010

La geometria de l'ala de l'avió


Des de la minúscula finestreta contemplo la bonica geometria de l'ala d'aquest enorme enginy metàl.lic anomenat Airbus 340. Sempre m'ha fet por volar, sobretot de nit. Ja sé que, diuen, és una por totalment irracional, i és per aquest motiu que la intento vèncer cada cop que pujo a un d'aquests aparells.
Per molta física que hagi arribat a estudiar em sembla un miracle que totes aquestes tones de ferralla puguin mantenir-se en l'aire sense deixar-se vèncer per la força de la gravetat. Conec perfectament els principis que fan que una ala d'un avió experimenti una força ascensional que l'obligui a mantenir-se enlairat mentre aquest porti una velocitat suficient. En aquests moments, però, prefereixo no haver de pensar gaire en aquests principis

De totes maneres cada cop m'agraden menys els avions. Han fet que el nostre planeta s'hagi quedat petit. Són , en part, els culpables que milions d'éssers humans d'una part del món es puguin desplaçar a l'altra punta del món i contaminin culturalment a tota aquella pobra gent que vivia tranquil·lament en el seu petit paradís. Ho reconec: és una incoherència per part meva que utilitzi aquest mitjà de transport per desplaçar-me a l'altra punta del món simplement per passar unes vacances.

El trànsit aeri no ha parat de créixer de forma exponencial des de la dècada dels 50 del segle passat, tot col.laborant a augmentar el deteriorament de la famosa capa d'ozó. Per sort, els combustibles fòssils s'estan esgotant i segons les meves previsions d'aquí a uns deu anys hi haurà la definitiva i gran crisi del petroli. El preu del kerosè i altres derivats del petroli serà inassumible i totes les companyies aèries es veuran obligades a augmentar el preu dels seus bitllets també de forma exponencial. Només podran assumir el cost d'un viatge aeri una petita minoria amb un alt poder adquisitiu.


Pero mentre no arribi aquest moment jo continuare observant la bonica geometria de les ales dels avions!