Un bon dia vaig decidir trencar amb totes les meves obligacions laborals i vaig decidir emprendre un viatge cap a la recerca de la bellesa matemàtica. El món en el que vivia cada cop m'agradava menys...la realitat, però sobretot el comportament dels humans cada cop em decepcionava més.
Per sort jo feia uns anys que havia tingut la ocasió de fer petites incursions en el misteriós espai Rn
Jo havia descobert per mi mateix algunes propietats d'aquest espai, havia demostrat petits teoremes, m'havia deixat lliscar per magnífiques superficies diferenciables, havia imaginat tormentes de vectors covariants que engolien petites formes exteriors en un univers només accessible per a unes quantes ments humanes.
Però tot això forma part del meu passat...els viatges per Rn m'havien deixat esgotat i sense forces gairebé a la frontera de la bogeria.
Aquell era un espai de n dimensions que els humans no podíem visualitzar i ni tan sols imaginar, sotmesos com estavem al nostre univers de tres dimensions espacials. La nostra ment era esclava d'aquest lligam del que no podíem escapar.
Gràcies a un acurat entrenament i moltes hores de treball jo vaig poder, com ja he dit, fer algunes petites incursions en aquest extraordinari espai. Aquestes incursions no tardarien en convertir-se en autèntics viatges on la meva ment no parava de sorprendres i meravellar-se a mesura que m'allunyava de la trista realitat quotidiana.
Vaig poder experimentar coses que molts pocs humans han copsat: varietats diferenciables multidimensionals, formes exteriors covariants atacades per tormentes de vectors n-dimensionals que eren reduides a escalars,... però un dels moments culminants d'un d'aquests viatges va ser el dia que després de moltes hores de navegació interior vaig poder veure un punt singular d'una varietat diferenciable aparentment inofensiva. Es probable que pocs humans haguéssin arribat tan lluny, em trobava en un territori totalment verge i inhòspit,... i allà estava aquell magnífic punt singular de la varietat n-diferenciable. No vaig poder contenir unes llàgrimes d'emoció... de fet, potser jo era la primera persona que copsava aquell prodigi del món de l' abstracció. Molts matemàtics havien escrit milers de pàgines sobre aquest tipus de punts, molts estudiants se n'havien hagut d'enfrontar en els exèmens de la facultat,... i jo em trobava davant d'un d'aquells punts. Era una espectacle sublim,...no tinc paraules per poder descriure tanta bellesa. M'havia costat molts anys d'esforç i d'entrenament però la recompensa la tenia allí davant.
Per sort jo feia uns anys que havia tingut la ocasió de fer petites incursions en el misteriós espai Rn
Jo havia descobert per mi mateix algunes propietats d'aquest espai, havia demostrat petits teoremes, m'havia deixat lliscar per magnífiques superficies diferenciables, havia imaginat tormentes de vectors covariants que engolien petites formes exteriors en un univers només accessible per a unes quantes ments humanes.
Però tot això forma part del meu passat...els viatges per Rn m'havien deixat esgotat i sense forces gairebé a la frontera de la bogeria.
Aquell era un espai de n dimensions que els humans no podíem visualitzar i ni tan sols imaginar, sotmesos com estavem al nostre univers de tres dimensions espacials. La nostra ment era esclava d'aquest lligam del que no podíem escapar.
Gràcies a un acurat entrenament i moltes hores de treball jo vaig poder, com ja he dit, fer algunes petites incursions en aquest extraordinari espai. Aquestes incursions no tardarien en convertir-se en autèntics viatges on la meva ment no parava de sorprendres i meravellar-se a mesura que m'allunyava de la trista realitat quotidiana.
Vaig poder experimentar coses que molts pocs humans han copsat: varietats diferenciables multidimensionals, formes exteriors covariants atacades per tormentes de vectors n-dimensionals que eren reduides a escalars,... però un dels moments culminants d'un d'aquests viatges va ser el dia que després de moltes hores de navegació interior vaig poder veure un punt singular d'una varietat diferenciable aparentment inofensiva. Es probable que pocs humans haguéssin arribat tan lluny, em trobava en un territori totalment verge i inhòspit,... i allà estava aquell magnífic punt singular de la varietat n-diferenciable. No vaig poder contenir unes llàgrimes d'emoció... de fet, potser jo era la primera persona que copsava aquell prodigi del món de l' abstracció. Molts matemàtics havien escrit milers de pàgines sobre aquest tipus de punts, molts estudiants se n'havien hagut d'enfrontar en els exèmens de la facultat,... i jo em trobava davant d'un d'aquells punts. Era una espectacle sublim,...no tinc paraules per poder descriure tanta bellesa. M'havia costat molts anys d'esforç i d'entrenament però la recompensa la tenia allí davant.
